Matar el tiempo

'Matar el tiempo' és un 'thriller' de cambra en un doble sentit: el d’un espai únic amb pocs personatges i el d’una càmera que té un rol fonamental en la història. Encara que el títol és suggeridor, a mi m’hauria agradat que la pel·lícula es digués 'El client': un client americà ficat en una tèrbola trama mafiosa que juga amb el temps i l’espai d’una manera força original. A partir d’un moment determinat, l’acció passa en temps real en dos escenaris: una habitació d’un hotel i la sala d’una casa, connectades per un ordinador que té una càmera incorporada, l’ull des del qual es veu tota la pel·lícula, excepte dos moments: dues llicències que fan que la història flueixi i arribi a una conclusió inesperada i versemblant. En la vida real a vegades les coses no s’acaben com a les pel·lícules. O és al contrari?