Marisa en los bosques

Debutant en el llarg, Antonio Morales signa aquesta aventura d’iniciació personal, barreja de comèdia, drama, teatre i onirisme amb espontaneïtat i desimboltura, però no pot evitar caure en certa indefinició que acaba afectant el resultat final. La història de la Marisa, una autora teatral que navega entre la realitat i la ficció, que es busca a ella mateixa mentre intenta arreglar la vida dels altres, construeix a poc a poc el retrat d’una certa generació sense caure en el costumisme, utilitzant una atractiva mixtura de realisme i abstracció, sobretot en una posada en escena sempre ambigua, ara depurada, ara al·lucinada. Al conjunt, no obstant, li falta assumir aquest desequilibri com a seu i deixar-se anar, convertir les seves influències –d’Almodóvar a Fellini, entre d’altres– en un univers propi. Una apreciable òpera prima, sigui com sigui.