Mandy

Panos Cosmatos defineix la pel·lícula com una "òpera rock en desintegració". No exagera: les seves imatges són una col·lecció d’al·lucinacions de tonalitat escarlata, que es mouen amb la pesadesa del doom metal, i que posseeixen una similar càrrega d’electricitat. Fins i tot l’estructura narrativa s’assembla a la d’un vinil que canvia de cara. La primera meitat està protagonitzada pel personatge titular, que encarna una Andrea Riseborough amb cara d’aparició. Un cop desapareix la Mandy, assassinada per uns hippies degenerats, el pes de la funció recau en el seu xicot, en Red (Nicolas Cage, en ple domini del seu art interpretatiu expressionista), i en la seva venjança catàrtica, amb moments de violència sublim, dignes d’ovació, però que mai perd de vista el dolor insuportable que remou les aigües per on circula el film.