L'últim rei

En aquesta epopeia noruega no hi ha res que no s'hagi pogut gaudir millor en alguna de les mil subtrames de 'Juego de tronos' o, una mica pitjor, a sèries autòctones com 'CarlosRey Emperador. L'argument és tan universal com en les meditacions que Shakespeare va fer sobre el poder, la glòria i la sang vessada en va, i malgrat que ens podem perdre en la frondositat dels arbres genealògics i successions bastardes, l'èpica es concentra en uns quants clixés –reis enverinats, germans que es claven la punyalada, guerres civils, nadons que portaran la pau si arriben vius al tron per explicar un trosset mític de la Història de l'Edat Mitjana del país dels fiords com si es tractés d'un episodi pilot. Nils Gaup, que va optar a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera per 'El guía del desfiladero', en sap de filmar plans aeris de la Natura. Les escenes d'esquí? Bé, gràcies.