Loving Vincent

Primera pel·lícula d'animació pintada a l’oli –per part d’un munt d’artistes que reprodueixen alguns quadres de Van Gogh–, 'Loving Vincent' no hauria de ser recordada únicament per aquest repte tècnic. De fet, la gràcia és que això es posi al servei d’una especulació entorn
del final del pintor: quin va ser el motiu real del seu suïcidi? O, fins i tot, es va tractar realment d’un suïcidi? No importa la fidelitat als fets històrics, ja que els guionistes i directors prefereixen donar forma a una mena d’al·lucinació en què el fill del carter que servia de pont entre Vincent i Theo s’encarrega d’investigar què va passar en realitat. Entre el thriller i la indagació biogràfica a l’estil 'Ciutadà Kane', el protagonista travessa el món estètic de Van Gogh com si es tractés d’un univers oníric, laberíntic, poblat per personatges misteriosos. Però aquest viatge es va diluint en una trama cada cop més mecànica i una part final dedicada a l’exaltació del mite romàntic de l’artista que, francament, no calia gens.