[title]
Eduardo Galeano escriu: “...y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día, llueva de pronto la buena suerte; (....) Los nadie, que cuestan menos que la bala que los mata” i aquest poema inspira des del títol el primer llargmetratge de Juan Sebastián Mesa, un film sobre la joventut invisible però sempre present de Medellín representada a través de cinc amics –Pipa, Camilo, Ana, Manu i el Mechas–, que somnien escapar-se de la ciutat a la recerca de nous horitzons.
Rodada en blanc i negre, en deu dies, pressupost mínim i intèrprets no professionals, 'Los nadie' entronca en esperit i estètica amb aquelles noves onades que a finals dels anys 50 van concebre un cinema eminentment juvenil. Però també segueix una tradició pròpia colombiana a l’hora de retratar un país convuls i ferit a través dels seus joves urbans sense futur.
Injectada d’un enèrgica actitud punk, la pel·lícula sap copsar i transmetre la vitalitat, la ràbia i la tendresa d’aquests nois i noies d’un Medellín allunyat dels tòpics.