Los huéspedes

Trigues més de dos terços de 'Los huéspedes' a adonar-te de la radicalitat del plantejament de Ti West, fan fatal del cinema de terror dels 80 que, al contrari que el més clàssic James Wan, busca reinventar les fórmules dels seus films fetitxes posant l’accent en la definició dels personatges, sovint atrapats en les exigències de la seva feina. A primera vista ens trobaríem amb la típica pel·lícula de cases encantades, en aquest cas un hotel a punt de tancar, però molt aviat comprovem que la posada en escena ens prepara per a un clímax que mai no arriba. Amb l’excepció d’un parell d’ensurts de tren de la bruixa, West manté els espectres en un rigorós fora de camp, i fa que la mirada de l’heroïna es trobi sempre amb un buit que acaba resultant tan frustrant com pertorbador. La gran virtut de 'Los huéspedes' és, doncs, que es tracta del que podríem anomenar un film d’antiterror.