[title]
Quin plaer gaudir d’una pel·lícula de zombis sense coartades! No es tracta només de seguir els passos de George A. Romero (Robin Aubert li reserva una dedicatòria), sinó de combinar-les amb l’extàtica melancolia de les imatges, amb un sentit de l’humor que desengreixa les tragèdies individuals i una especial habilitat per fer dels zombis uns éssers misteriosos, capaços de reunir-se al voltant d’una estranya piràmide feta d’objectes personals, com si fossin membres d’una secta somnàmbula.
Així doncs, 'Los hambrientos' és fidel a les claus del subgènere –les escenes dels atacs són abruptes i/o electritzants, fent bon ús tant de l’espai i el fora de camp com del so– però mai no sembla sotmetre’s a elles, de manera que el resultat és lúdic, fresc i rigorós. Com si veiéssim un zombi per primera vegada, a punt de mossegar-nos.