Llega de noche

Els que creuen que a 'Fear the walking dead' hi ha massa xerrameca i poc zombi potser troben que 'Llega de noche' juga a la mateixa lliga. El que fa la segona pel·lícula de Trey Edward Shults és entendre el terror com un permanent 'coitus interruptus' i crear una atmosfera densa, irrespirable, a partir de la interacció de sis personatges al límit de la seva humanitat en un espai tancat. S’agraeix la cura amb què estan construïts i interpretats –un hurra per Joel Edgerton– i l’elegància de la posada en escena, encara que, de vegades, fa l'efecte que els moviments de càmera són excessivament ominosos comparats amb el que estan disposats a ensenyar, i el resultat s’assembla massa a una versió sofisticada d’'Infectados', l’òpera prima dels germans Pastor.