Leviatán

La paraula 'Leviathan' evoca monstres esgarrifosos, sigui el terrible drac marí de maldat bíblica, sigui la seva encarnació metafòrica en estat totpoderós, tal com la va imaginar Thomas Hobbes. En el seu quart llargmetratge, Zviaguintsev abraça la polisèmia del nom per retratar com la corrupció a Rússia s’estén per tots els estrats socials. La bèstia apareix literalment com un esquelet varat a la fi del món, on viu el protagonista, un home que es nega a vendre la casa al cobdiciós alcalde. La seva resistència desencadena la fúria del polític, que mourà tots els tentacles per anorrear-lo. Un drama poderós, regat amb molt de vodka, sarcasme i decadència moral, en la tradició del millor cinema d’autor europeu. Té una acurada posada en escena, al servei de desplegar un episodi més, en el context del segle XXI, de la batalla entre l’individu i el poder.