Lejos de los hombres

El més rellevant de 'Lejos de los hombres', a part de demostrar la capacitat de Viggo Mortensen (un nou Gary Cooper?) per transmetre noblesa i humilitat, és la manera com trasllada les normes no escrites del 'western' clàssic a un paisatge tan aliè als cowboys i els saloons com l’Algèria profunda de meitat dels 50. No estem tan lluny de Van arribar a 'Cordura' o 'El tren de les 3.10', westerns psicològics que treballaven el vessant més humanista del gènere, proposant un codi d’honor que supera barreres culturals i racials sota el signe existencialista del conte de Camus en què s’inspira. Si d’una banda tenim la impressió que la història és un pèl insípida, de l’altra és admirable la flexibilitat amb què Oelhoffen adapta la iconografia del western als seus interessos narratius.