Las niñas bien

La música de Julio Iglesias serveix com a perfecta banda sonora d’una autèntica caiguda als abismes. De guardiana de la ‘socialité’ mexicana, d’oracle de les classes altes que posen a prova les noves riques de culebrot, a pària de la crisi econòmica que no vol ni pot petar la bombolla del seu nivell de vida, Sofia (excel·lent Ilse Salas) intenta mantenir el tipus en un enquadrament que, en progressió geomètrica, l’aïlla de les que havien estat les seves súbdites, embolcallada per un mobiliari amb acabats tan daurats com la hipocresia que l’ha alimentada durant anys i panys. Diners, posició social, sexe i, en definitiva, identitat, són paràmetres d’una mateixa equació, que Márquez Abella encarna en la implacable alienació d’una dona que es resisteix a obrir els ulls quan la seva realitat s’esvaeix, condemnada a convertir-se en fantasma d’una condició de classe.