Las invisibles

Encara que es presenti com si fos una de les comèdies socials emotives de Ken Loach, la història que amaga 'Las invisibles' és més compromesa. Va començar quan la sociòloga Claire Lajeunie va escriure un llibre sobre la seva experiència treballant amb indigents i va temptar el director, Louis-Julien Petit, perquè s’apuntés a fer de voluntari en un centre de dia. Així neix una comèdia al voltant de la imatge del combatent modern, d’aquell que resisteix des dels marges, fora de l’empara de les lleis i les prestacions públiques. Barreja actrius professionals amb dones sensesostre, que actuen des d’una veritat plena d’humor –excel·lent la que explica que va aprendre a fer de lampista a la presó, després d’haver matat el marit que li pegava– i és d’agrair que la càmera s’hi acosti sense paternalisme ni impostures compassives.