Lady Bird

Al codi genètic de 'Lady Bird', si el miréssim a través del microscopi de la cinefília, hi trobaríem la perfecta definició del relat d’iniciació teen: la rebel·lia i la generositat, el primer nòvio (Fracàs I), el segon nòvio (Fracàs II), l’egoisme i l’esperança, les males companyies, el ball de graduació, la recerca d’una identitat que nega un pseudònim per reafirmar un nom propi... La singularitat de la primera pel·lícula dirigida en solitari per Greta Gerwig es troba en la seva atenció al gest i al detall, la seva resistència al sentimentalisme (que deu haver après de Mia Hansen-Løve) i la complexitat amb què retrata la relació entre la protagonista, una reeixida Saoirse Ronan, i la seva mare, una excel·lent Laurie Metcalf, una relació afectuosa i hostil que es converteix en el mirall trencat en què els adults es projecten quan miren els seus fills.