La teoría del todo

No és una pel·lícula sobre forats negres i relativitat, ni una història d’amor, com la de Mark Zuckerberg a 'La xarxa social'. El que trobareu en el molt esperat biopic de Stephen Hawking que dirigeix James Marsh és el concepte del 'jolly good fellow' elevat a l’enèsima potència, sense contrastos, però amb un nou matís: la lluita de l’home contra Déu. Des de la ciència, casa santa de l’ateu intel·ligent, i des de la supervivència, combustibles que alimenten la llegenda del 'britsh great man' i poca cosa més. Tot i això, La teoría del todo té un parell de virtuts. Eddie Redmayne està antològic, en un paper anatòmic de risc elevat que controla fins a la palpitació del múscul menor. Això, i els vint minuts inicials al Cambridge dels 60, sorprenentment desguitarrats, com en una bona novel·la de campus, fan que tot plegat pagui la pena.