[title]
El plaer absolut no dona la felicitat. Ans al contrari, ens fa preguntar si és possible portar una vida normal quan hem tastat un èxtasi que no és d’aquest món. Ens condemna, doncs, a l’eterna insatisfacció, a la mort en vida. El monstre tentacular de 'La región salvaje', que s’alimenta de donar plaer a les seves víctimes per després destruir-les quan se’n cansa, és, doncs, el mirall d’una societat desafectada, freda i traïdora, que Amat Escalante retrata amb la mirada clínica que el caracteritza, a partir d’una història d’ànimes perdudes, solitàries o enamorades de la persona equivocada, que ens dona una visió insòlita del Mèxic contemporani.
No estem tan lluny de 'Los bastardos' i 'Heli', pel·lícules que semblaven dirigides per un Michael Haneke que hagués visitat massa vegades Ciutat Juárez. La singularitat de 'La región salvaje' és fer rimar la crueltat hiperrealista de les primeres pel·lícules d’Escalante amb la ciència-ficció d’esperit al·legòric amb pertorbadors efectes sobre l’espectador: el que més impacta és que el cineasta mexicà no margina el monstre al fora de camp sinó que s’atreveix a mostrar-lo en acció per desafiar la nostra imaginació, amb una impertinència digna del Cronenberg de 'Venen de dintre de...' o 'La mosca'. Avís per a paladars sensibles: l’escena d’una orgia d’animals enmig d’un bosc fa petit 'El caos regna' de l’'Anticrist' de Lars von Trier.