La promesa

Tan ambiciós com irregular, aquest 'period drama' ambientat en la Primera Guerra Mundial aterra a la cartellera amb el noble propòsit de fer revisionisme històric sobre el genocidi armeni, encara avui un assumpte pendent. Les dades són esgarrifoses. Més d’un milió i mig de persones van morir a mans de l’Imperi otomà. Terry George, director i coguionista de la cinta, contribueix a educar la consciència col·lectiva, reconstruint aquest museu del terror –setges sagnants, opressió violenta, extermini de masses– a través del relat d’un triangle amorós. L’acció s’estén entre el 1914 i el 1915, i passa per diferents escenaris: del bosc i la muntanya als carrers de Constantinoble.

La pel·lícula comença en temps de pau. Oscar Isaac encarna, eficaç i resolutiu, el paper d’en Mikael, un armeni que arriba a la ciutat per estudiar medicina. Tot i que ja està compromès, i els seus plans són casar-se tan bon punt torni a casa, la seva nova amistat amb l’Ana (Charlotte Le Bon), una ballarina de la capital, complicarà una mica les coses. Per acabar-ho d’adobar, ella té una relació amb en Chris (Christian Bale, més fatxenda que de costum), un corresponsal americà. Quan la guerra esclata, tots tres es veuran abocats a una situació de perill.

No deixa de ser un fulletó ben executat, tot i que passat de moda. L’atmosfera està impregnada del to èpic d’una pel·lícula bíblica, i les escenes més sentimentals estan resoltes amb trampes manipuladores. Però el disseny de producció és virtuós. La promesa compta amb una direcció de fotografia d’allò més atractiva, i el treball de localització ens porta a llogarets insòlits. La tragèdia bèl·lica és molt més impactant que el que els passa als personatges, i la recreació d’època està a l’altura de les expectatives.