[title]
Potser un dia el xai Shaun obrirà la boca i apareixeran paraules. Però espero que no. En aquesta alegre seqüela, torna a aparèixer l'encant de l'estudi Aardman en un constant fluir de bels, xiscles i expressions facials elàstiques. Una altra deliciosa exhibició de narració no verbal de la companyia d'animació, divertida per a la canalla i enginyosa per als grans.
Tal com indica el joc de paraules del títol d'aquesta seqüela, 'La oveja Shaun. La película: Granjaguedon' es presenta amb un estil de ciència-ficció. Amplia les referències cinematogràfiques i col·loca tones d'ous de Pasqua per als fanàtics de Spielberg, 'Homes de negre' i 'Expedient X'. El gag amb un trosset de torrada que s'assembla al monòlit de '2001' és clàssicament Aardman. La trama s'assemba una mica a 'E.T., l'extraterrestre', amb Shaun en el paper d'Elliott: una jove alienígena amb superpoders aterra prop de la granja i el ramat l'ajuda a tornar a casa.
Tot plegat, és una mica més per a nens que 'Wallace & Gromit' i amb una mica més de 'slapstick'. Per trobar-hi alguna pega, l'alienígena en forma de gominola de color blau neó sembla més un personatge d'animació de DreamWorks que no pas una creació d'Aardman, però el resultat és un salt gegant per als xais.