La mujer que sabía leer

Les tropes napoleòniques irrompen en un poble de muntanya de França el 1852 i detenen tots els homes, defensors de la República. Les dones es queden soles, i a mesura que transcorren les setmanes, l’enyorança i el desig porta les més joves a idear un pacte: si un home va a petar en aquella terra, l’hauran de compartir. Sembla fantasia... fins que un mascle ben plantat es deixa veure pels voltants i comença a festejar amb una de les noies, Violette, a qui les seves amigues no triguen a recordar-li la promesa. Amb aquest plantejament, 'La mujer que sabía leer' podria ben bé ser una cinta eròtica dels anys 70. Però en realitat som davant d’un drama de gran contenció, basat en un relat autobiogràfic que la Violette real va escriure al final de la seva vida, convertit en un petit fenomen editorial en ple segle XXI. La debutant Marine Francen agafa aquest testimoni romàntic i li dona una posada en escena que empra el format acadèmic i la profunditat de camp, i es manté atenta als anhels i a la dignitat dels personatges.