La mirada del silencio

'La mirada del silencio' és el cop a la taula que clava Joshua Oppenheimer perquè tots aquells que a 'The act of killing' trobaven a faltar les víctimes del genocidi de comunistes a la Indonèsia del 1965 callin. Oppenheimer les va rodar totes dues alhora com si fossin un pla/contraplà de l’horror a la Terra. No hi ha oportunisme en el gest, com no hi ha demagògia en la figura d’Adi, un òptic que, de la mà d’Oppenheimer i posant en perill la seva pròpia vida, interroga els botxins per entendre l’execució del seu germà. Més intimista que la seva cara A, ens ofereix una àncora emocional més contundent, una metàfora viva de la necessitat de recuperar o reenfocar la memòria d’un país que segueix negant les atrocitats d’aquell holocaust reivindicant la sang que va beure per no sucumbir a la bogeria.