La memoria del agua

Amanda i Javier estan de dol. Han perdut el seu fill de 4 anys, i el dolor resulta tan insuportable que no els queda més remei que separar-se. Mentre ella torna amb una parella anterior i a la feina, i sembla (només sembla) refer la seva vida, ell no sap com tirar endavant. Amb 'La memoria del agua', el xilè Matías Bize parteix de la pèrdua per indagar en l'univers fràgil de la parella. Ho fa amb una posada en escena que busca excessivament els tons freds i els moments musicals, com si el dol es pogués definir a partir de la bellesa, com si les llàgrimes fossin sempre netes. En canvi, els millors moments són els que es fixen en els detalls: en les marques que queden a la paret amb l'alçada d'un nen que ja no creixerà o en una carpeta amb fotos a l'escriptori de l'ordinador. Són els instants més íntims, més complexes, i menys efectistes.