La luz entre los océanos

Aquest quart llargmetratge de Derek Cianfrance podria ser moltes coses, des de la història d’un home (Michael Fassbender) a la recerca de si mateix després de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial, fins al retrat de la seva muller (Alicia Vikander), disposada a qualsevol cosa per tal de tenir un fill, tot passant per l’infern d’un altra dona (Rachel Weisz), que aprèn a perdonar mitjançant el patiment. En qualsevol cas, som al terreny del melodrama. I –com a 'Blue Valentine' i 'Cruce de caminos', les películes anteriors del cineasta– allò que de debò importa és seguir l’itinerari d’una parella al llarg del temps, radiografiar-ne els somnis i els fracassos. De vegades Cianfrance se’n surt a base de distància i disciplina. Però d’altres el seu estil és massa planer, molt poc dúctil, com per enfrontar-se a una empresa que necessitava alhora més rigor i més passió.