[title]
Tot i que no es trobi estrictament adscrita a l'Univers Warren (si es considerés, en seria la sisena aportació), 'La llorona' porta tatuada a foc la marca que James Wan ha imprès no només a la seva saga, sinó també a bona part del terror contemporani a través de un estil que bascula entre l'elegància formal i els ensurts efectistes.
En aquesta ocasió l'element generador d'horror procedeix d'una llegenda ancestral mexicana: una dona indígena que va assassinar als seus propis fills després d'assabentar-se que la seva parella l'havia repudiat i des de llavors vaga com un espectre maligne per saciar la seva set de venjança.
El debutant Michael Chaves es mostra tan efectiu com rutinari en una producció en la qual no hi ha lloc per a la més mínima sorpresa. És una pel·lícula que compleix rigorosament amb la fórmula establerta i potser per aquesta raó es troba a faltar una major imaginació visual i atmosfèrica. En aquest sentit resulta decebedor que no sigui capaç de treure profit al ric folklore mexicà, condemnant-lo a una simple qüestió d'attrezzo, ni tampoc al tema de la pèrdua, de la maternitat ferida i de l'orfandat, qüestions que queden apuntades sense arribar a la rellevància dins d'una trama supeditada al sobresalt esporàdic.