La llamada

Després de quatre anys d’èxit ininterromput, el musical teatral 'La llamada' fa el salt a la pantalla gran de la mà dels seus creadors, Javier Calvo i Javier Ambrossi. El principal repte era intentar capturar la frescor juvenil i l’esperit kistch que bategava en la representació original i bolcar tota aquesta energia desinhibida i emoció autèntica al registre cinematogràfic. En aquest sentit, 'La llamada' és una alenada d’aire fresc i probablement està destinada a convertir-se en tota una fita generacional, entre altres coses perquè captura l’esperit del nostre temps i té la virtut d’establir una dialèctica entre el vell i el nou per erigir-se com un cant de rebel·lia enfront de les normes i les imposicions establertes. Tot això a ritme de Presuntos Implicados, electrollatí i les cançons de Whitney Houston interpretades per un déu carregat de purpurina i lluentons que evoca l’estètica glam. Un còctel tan psicotrònic com addictiu que parla sobre la identitat i la llibertat en temps confusos i encara una mica anquilosats.