La ley del mercado

Escullin un qualsevol dels molts aturats de 50 anys que fan cua a l’INEM, donin-li una càmera oculta i recullin el resultat de les seves filmacions. Serà, és obvi, la crònica d’una impotència, el retrat d’aquesta llei del mercat que ha esclafat homes i dones amb dècades d’experiència que, de sobte, s’han de sotmetre a les humiliacions generades pel sistema administratiu mateix i les grans empreses i, el pitjor de tot, que obliguen els desfavorits a assumir el paper d’explotadors si volen sobreviure. Stéphane Brizé, que de vegades es passa de la ratlla en la desgràcia del seu heroi, fa un film humil i enrabiat, i troba en el rostre lacònic de Vincent Lindon la perfecta traducció dels efectes d’una crisi que, per molt que diguin, està lluny d’haver desaparegut.