[title]
No costa d'entendre que Martin Scorsese quedés fascinat amb 'La invenció de l'Hugo Cabret' de Brian Selznick, editat en català per Cruïlla. La reivindicació de Georges Méliès, el primer director a sentir una veritable bogeria pel cinema i a explotar-ne el seu vessant més creatiu, que du a terme aquest llibre devia corprendre el gran cinèfil que és Scorsese. I el va portar a aventurar-se en un terreny nou per a ell: aquesta és la primera pel·lícula infantil i rodada en 3D del realitzador de 'Taxi driver'.
A diferència dels dos documentals on ja s'havia esmerçat a divulgar la història del cinema, 'El cinema americà segons Martin Scorsese' (1995) i 'Il mio viaggio in Italia' (1999), a 'La invención de Hugo' la intenció didàctica queda integrada en una història de ficció molt més complexa. Scorsese trasllada a la pantalla l'imaginari propi de l''steampunk' creat per Selznick. El jove protagonista, un nen orfe que podria haver sorgit de la ploma de Dickens, malviu en una estació del París dels anys trenta del segle passat, que funciona com un microunivers on conflueixen tot tipus de personatges. A més d'aquest nen amb un insòlit talent per als ginys mecànics, també un Méliès retirat i oblidat pel gran públic, la seva afillada gran amant de la lectura i un grapat de secundaris que atorguen un punt d'humor costumista a la història.
Scorsese aprofita l'oportunitat per donar un sentit al 3D més enllà de l'espectacle. L'utilitza per fer-nos entendre allò que van experimentar els espectadors primigenis davant les primeres imatges en moviment en una pantalla o davant els trucatges de Méliès, el primer mag dels efectes especials. Així reivindica la vigència d'un cinema que molts consideren antiquat: les tècniques poden haver millorat però les pel·lícules provoquen les mateixes emocions que en temps dels Lumière.
Malgrat que el protagonista de 'La invención de Hugo' sigui un director de cinema, és obvi que Scorsese se sent més identificat amb el personatge de l'estudiós de Méliès que interpreta el gran Michael Stuhlbarg. Potser per això, a la pel·lícula acaba brillant més l'Scorsese cinèfil que l'Scorsese cineasta. 'La invención de Hugo' és encantadora en la seva defensa de la creativitat i del cinema primitiu, però fluixeja un xic com a cinta d'aventures infantils. –Eulàlia Iglesias.