[title]
Deia Godard que no hi pot haver un cinema polític si no es filma políticament. Així doncs, no es pot filmar igual el Maig del 68 que les conseqüències de la crisi financera en els països del sud d’Europa al segle XXI. A la nostra fragmentada era, en què les fronteres entre documental i ficció estan difuminades i la postveritat conquereix la percepció de la realitat, l’agosarat cinema portuguès respon amb una radical i fascinant hibridació entre cinema militant (Pedro Pinho haurà vist 'Numax presenta'?), assaig fílmic, docudrama intimista i musical amateur per testimoniar la necessitat de respondre a la dictadura del capital neoliberal, amb la força bruta de les cooperatives obreres. Si la classe proletària ha de trobar un nou llenguatge per comunicar el seu neguit, 'La fábrica de nada' ha de ser la seva pel·lícula de capçalera.