[title]
Quina por que fa complir quinze anys! Si a més, ets la nova de l’institut, el teu únic amic sembla haver-se escapat d’una pel·lícula de Todd Solondz, els teus pares amenacen de celebrar una festa pel teu aniversari i el bosc brama des de les tenebres per empassar-se la teva infància, ja pots començar a tremolar.
La Greta atrau tots els clixés de les 'teen movies', però –és cosa del cinema dels antípodes– des de bon principi les seves peripècies s’impregnen d’un estranyament pertorbador: el format quadrat tanca amb clau l’angoixa hormonal dels personatges, representada per un pla seqüència de presentació d’allò més inquietant. Els films de Wes Anderson semblen el model preferit de 'La chica dormida' abans de convertir-se en una versió lynchiana d’'En companyia de llops'. Els canvis de to i registre no sempre són del tot encertats, però per molt obvi que resulti el viatge d’aquesta Alícia amb pantalons de campana, la seva metamorfosi de cuc a papallona és tan vistosa com entranyable.