La chica desconocida

No és que els Dardenne hagin abandonat el seu tema preferit –la responsabilitat moral de l’individu en una societat que sembla haver oblidat els seus compromisos ètics–, sinó que han decidit donar-li l’aspecte d’un thriller procedimental.

En aquest sentit, la Marion Cotillard de Dos dies, una nit avançava les indagacions d’aquesta detectiva amb bata blanca i estetoscopi penjant que intenta redimir la seva (mala) consciència buscant la identitat d’una dona sense nom per donar-li digna sepultura.

El resultat, que parla d’aquesta Europa anestesiada a punt de convertir-se en clixé, és menys versemblant de l’habitual, potser perquè els cineastes belgues no han sabut ajustar del tot els seus interessos a les lleis del cinema de gènere del film noir.