[title]
Per bé o per mal, Valeria Bruni-Tedeschi és de casa bona. Ella, en comptes d’amagar el cognom d’una de les famílies més poderoses d’Itàlia, l’ha convertit en combustible d’una sèrie de pel·lícules que són pura catarsi autobiogràfica. Les pàgines més recents d’aquest diari les trobem a 'La casa de verano', on l’actriu i directora converteix en ficció els preparatius de la seva obra anterior, 'Un castillo en Italia', que coincideixen amb una ruptura sentimental i la reunió amb la seva histriònica família a la residència d’estiu a la costa francesa. La sobredosi de problemes del primer món podria resultar antipàtica, però la cineasta té un ull innegable per tirar endavant escenes impossibles, com la de la sobretaula que deriva en discussió sobre l’avortament i els abusos sexuals, tot fluctuant de manera imprevisible entre el riure i les llàgrimes en mans d’una troupe actoral superlativa.