[title]
El cineasta veterà Ado Arrietta converteix La bella dorment en una faula de petit format, on les fades exerceixen d’arqueòlogues de la Unesco, els nobles ballen la conga i els prínceps fan fotos amb el telèfon mòbil als infeliços que han quedat convertits en estàtues.
Significa això que ens trobem davant d’una lectura iconoclasta del conte? No necessàriament, ja que tots els detalls que s’escapoleixen del cànon responen a la personal sensibilitat d’Arrietta, que els introdueix de manera que ens resultin tan naturals com la màgia que envolta una història explicada amb la complicitat d’amics com Mathieu Amalric i Ingrid Caven, i tocada per la fotografia irreal i atmosfèrica que aconsegueix Thomas Favel.