[title]
La gran originalitat de 'La autopsia de Jane Doe' rau en la font del seu horror. L’element pertorbador no és una casa encantada, ni una nena posseïda, sinó el bell cadàver d’una jove desconeguda, trobat a l’escena d’un crim brutal i incongruent. Dos forenses, pare i fill, hauran d’esbrinar com va arribar allà, i quina va ser la causa de la mort, però l’enfocament pràctic i científic es revela insuficient per explicar les desagradables sorpreses que conté el cos de la noia. Fent lliscar de mica en mica el suspens fins al terror macabre, la pel·lícula aconsegueix no esgotar el seu punt de partida, apuntalada en una posada en escena que anticipa entre ombres els detalls desagradables que volem i no volem veure, i fent que cada nou pla del rostre inert i els ulls vidriosos de la Jane Doe del títol resulti més inquietant que l’anterior.