Kong: La Isla Calavera

Hi ha una teoria que diu que King Kong torna a aparèixer a la pantalla quan, o bé hi ha una època de recessió econòmica, o el clima social i polític es troba enrarit. Els responsables no eren conscients que coincidiria amb la victòria de Trump a les eleccions americanes, però pot ser que la criatura tingui un sisè sentit per tornar sempre en el moment adequat.

No ens enganyem. 'Kong: La isla de la calavera' no conté cap reflexió política. En realitat, és un film 100% d’aventures i sense cap pretensió del lluïment autoral que sí que tenia la versió de Peter Jackson. S’hi torna a recuperar el mite des del punt actual, però a través d’una visió gairebé vintage i fins i tot podríem dir que naïf, amb un cert esperit de la millor sèrie B.

Pel camí es creuen referències com 'Jurassic Park', per la constant aparició de monstres, i 'Apocalypse now', pel caràcter militar de la proposta. Però l’important és que aconsegueix arribar a una fórmula d’entreteniment gairebé perfecta i torna a entronitzar el rei de les bèsties com una presència totèmica i aclaparadora.