[title]
L'última incursió de Wes Anderson en el món de les criatures en stop-motion és una bèstia complexa, inclassificable, a anys llum de l’amable història de guineus de 'Fantástico sr. Fox'. Situada en un futur pròxim al Japó, és un conte distòpic, de vegades divertit, en què un grup de joves s’enfronta a un establishment corrupte, i a un alcalde que ha desterrat els gossos de la ciutat de Megasaki després d’un brot de grip canina, i els ha relegat a una illa inhòspita que es diu Trash Island. Allà es troben abandonats a la seva sort, entre muntanyes de deixalles.
La història comença quan un nen japonès de 12 anys, Atari, aterra amb un petit avió en aquesta illa amb la intenció de trobar el seu desaparegut amic caní Spots. I per això demana ajuda a una bandada de gossos que l’acompanyen en aquesta travessia plena de perills. El que millor fa 'Isla de perros' és representar el vincle entre el nen i el gos, amb un enfocament estranyament commovedor.
Amb un ritme veloç fins al límit, la pel·lícula s’atura prou per reflexionar sobre el contracte emocional entre el mestre i la mascota. Les veus dels gossos les posa un elenc típic del director (Edward Norton, Bill Murray, Jeff Goldblum...), als quals s’afegeix Bryan Cranston.