[title]
Excels visionari, J.G. Ballard va imaginar el neocapitalisme lliberal com una estructura vertical on els privilegis de les classes altes i la indignació de les baixes acabarien trobant un espai comú: el retorn inevitable al salvatgisme preverbal, un grau zero de la civilització en què la noció de política comunitària queda esclafada en una orgia de sexe i violència. Ben Wheatley adapta la novel·la de Ballard sense por, amb una posada en escena a la vegada elegant i hermètica, que, de vegades, accelera massa abruptament l’evolució cap al caos però que sempre sap atrapar l’interès de l’espectador respectant la poètica, irònica i pertorbadora, de l’escriptor britànic. Difícil pensar en un Robert Laing que no sigui Tom Hiddleston, encara que Jeremy Irons li faci de robaescenes.