Hermanos del viento

Gerardo Olivares ens té acostumats a pel·lícules que es troben a mig camí entre el documental i la ficció. Històries on els animals, el paisatge i els humans es barregen de forma harmònica. Amb 'Hermanos del viento' va una mica més enllà. La història d'en Lucas, el nen solitari i trist, i l'Abel, el pollet d'àguila expulsat del niu, podia haver estat un melodrama amb factura Disney. Olivares, gràcies a la col·laboració en la pel·lícula del documentalista Otmar Penke, aconsegueix que les imatges que veiem –i sobretot del punt de vista de l'àguila– siguin tan creïbles, que fins i tot li perdonem l'eterna i constant idea de menjar o ser menjat. En aquest cas, és molt més important l'aprenentatge dels dos germans del vent per ser lliures. Lliures del passat, lliures en la naturalesa.