[title]
Com hem d'utilitzar la paraula per evocar el sentit de la visió? No veu més el que no veu, el que imagina? Com ens ressituem en el món quan els ulls desenfoquen? Podem mirar amb el tacte, amb l’oïda, amb el gust? No és la mirada interior la mirada més profunda?
'Hacia la luz' es fa totes aquestes preguntes a partir de la història d’amor d’una dona que es relaciona verbalment amb la imatge i d’un home que fixa la realitat en imatges i es torna cec. Són preguntes que Naomi Kawase utilitza per qüestionar-se la naturalesa sensual del cinema de forma molt rellevant, pensant en veu alta sobre un dels eixos vertebrals de la seva filmografia. El problema és la tendència de la cineasta japonesa a derivar la pertinència d’aquestes reflexions cap al melodrama 'new age', a només un pas de l’abisme de la cursileria.