Golpe de estado

A la sortida del cinema vaig sentir que algú deia que és com 'Lo imposible' sense aigua. No és una mala definició, encara que jo hi afegiria: amb uns asiàtics dolents que fan més por que el tsunami. Em sembla una manera ràpida de explicar de què va aquest 'Golpe de Estado'. Però si em paro a pensar, veig que no és cert. A la pel·lícula de Bayona hi havia més història, mes sentiment i sobre tot menys trampes. El film dels germans Dowdle, director i productor que sempre treballen junts, està ple de trucs deshonestos. Des de ralentís innecessaris a un ús de les dues nenes com si fossin pilotes, passant per salvaments inversemblants d’última hora que permeten que la família fugi de tots els perills mentre la resta de personal mor com un eixam de mosques al seu voltant. L’única cosa graciosa és que sigui Vietnam el país on finalment troben la salvació. I no descobreixo res dient que al final se salven, i molt contents es dediquen a explicar-se històries uns als altres.