Fuego en el mar

Gianfranco Rosi s'aproxima al present de Lampedusa, la porta d'entrada a Europa per a milers d'africans, des de dues vessants complementàries. Per una banda segueix el dia a dia de les patrulles de salvament dels vaixells de refugiats. Per l'altra, converteix un nen en el rostre de la quotidianitat dels habitants de l'illa, que viuen gairebé d'esquena a la tragèdia de les seves costes. L'equilibri entre aquests dos relats no sempre funciona. El document observacional al voltant dels refugiats resulta punyent i poderós, excepte per la qüestionable decisió d'incorporar els últims plànols de les víctimes que no han aconseguit arribar a port. En la narració "italiana" es vol traçar el vincle ancestral dels illencs amb una mar perillosa i cruel. Però l'abús de la figura del nen entranyable com a descarregador emocional li resta força al conjunt.