Eternal

Des de la seva primera pel·lícula, 'La celda', Tarsem Singh ha demostrat ser un director amb una capacitat visual portentosa, excessiva, plena de troballes i imaginació. 'The Fall. El sueño de Alexandria' contenia pura essència fabuladora, 'Inmortals' destil·lava el seu vessant més 'kistch' i 'queer' i 'Blancanieves' era una autèntica llaminadura estètica. No obstant això, amb el seu cinquè treball, 'Eternal', el realitzador sembla haver-se plegat als designis de la indústria de Hollywood. Aquí no trobareu cap dels seus trets d'estil. Es troba llastrada per l'element formulari i la mandra narrativa. 
El guió dels germans Pastor sembla fruit d'un refregit d'idees mal endreçades del cinema de ciència-ficció, des de 'Cara a cara' a 'Abre los ojos', passant per referències una miqueta manieristes a la saga 'Bourne' i, per descomptat, a 'Plan diabólico', de John Frankenheimer. Avorrida i arrossegada, feta sense força ni esforç.