Eter

Situada a principis del segle XX, 'Eter' presenta un peculiar 'mad doctor' que després de salvar-se d’un crim va a petar a un lloc on li permetran dur a terme tots els seus experiments sinistres: l’exèrcit. A les portes de la Primera Guerra Mundial, el metge aplica l’èter per sotmetre els pacients. Qui sap si pel seu centenari –'Eter' es va fer el 2018–, recentment, la Gran Guerra ha tornat a la pantalla gran. En el cas d’'Eter', el director polonès Krzysztof Zanussi planteja un relat d’època de tonalitats pàl·lides que freguen el blanc i negre. La fredor de les imatges sembla ser un mirall de l’esperit del seu protagonista: impassible, vestit amb bata negra i amb uns guants que li permeten deixar les seves mans netes. El retrat d’aquest doctor sense escrúpols sembla ser prou interessant, però Zanussi acaba condemnant la pel·lícula a una sèrie d’excessos que porten 'Eter' a comparar-se amb el mite de Faust i a un final en què, amb la intenció de donar una lliçó moral, el director engega a rodar la pretesa elegància que havia desenvolupat fins al moment.