[title]
Més que d'una república federal de l’amor, Polònia té pinta de rusc del desencant. Bé que ho sabia el Kieslowski de l’imprescindible 'Decàleg', situant la seva xarxa de dilemes morals i manaments cruels en un edifici que semblava esculpit pel mateix Stalin.Tomasz Wasilewski no és tan ambiciós com el director de 'La doble vida de Verónica', però és evident que l’agafa com a model per entrecreuar les veus de quatre dones que comparteixen, sense saber-ho, molt més que reunions de comunitats de veïns. Hi ha en elles solitud, desencís i somnis truncats que el film, en la seva grisor socialista, sap explicar des del més estricte naturalisme. Li falta l’alè poètic i la sensibilitat marciana del mestre polonès, però conserva la capacitat per commoure.