En las estrellas

Els somnis, com el cinema, també poden ser de baix pressupost, i d'això ens parla 'En las estrellas', la segona cinta que Zoe Berriatúa dirigeix apadrinat per Álex de la Iglesia. És un relat petit, i alhora màgic, oníric, sobre un home amb barba pollosa i gavardina llantiada que té la fantasia de fer pel·lícules, i sobre un fill petit que li segueix el joc i l'ajuda a alimentar aquesta il·lusió. Viuen com indigents, però es refugien en una història que és pur delirium tremens, en què recorren els cràters de la lluna, un oceà amb bèsties marines carnívores i un parc d'atraccions abandonat en el no-res, buscant una dona desapareguda com Orfeu buscava Eurídice entre les flames de l'infern. Li perdonem totes les ingenuïtats de què peca, i ens quedem amb el fet que sigui, per sobre de tot, una carta d'amor al cinema, a l'ofici i a la imaginació, feta de cartró-pedra.