El talp

Les novel·les de John le Carré es basteixen sobre teles d'aranya. Els personatges estan plens d'ambigüitat, el relat sempre amaga secrets i l'acció es construeix sobre el suspens i la pausa. Tomas Alfredson, que ja havia adaptat un atípic llibre de vampirs a Deixa'm entrar, torna a dirigir una pel·lícula d'estètica retro i posat fred. El talp no necessita cap tipus d'excusa per arrancar: com en l'última entrega de Missió: impossible, l'acció comença sense preàmbuls, amb vistes sobre Budapest i amb una operació fallida. A partir d'aquí, hi ha via lliure per tot un entramat de conspiracions. Alfredson s'agafa a una fotografia bromosa i a un Gary Oldman superb en el seu retrat del gris i intel·ligent Smiley, pilar de moltes novel·les d'espies de Le Carré. El director ha entès a la perfecció el fons melancòlic de Le Carré i, sobretot, ha sabut mesurar el temps del suspens, com a l'escena magistral del robatori d'uns documents, en què la tensió es viu al ritme de la música. –Violeta Kovacsics.