[title]
Aquest primer llarg d’Ivan Calbérac basat en la seva pròpia peça teatral explota el xoc suposadament humorístic entre dos contraris, aquí un jubilat rondinaire i l’estudiant universitària que li lloga una habitació.
El film discorre pels camins previsibles de les comèdies que ens volen servir, de propina, un sermó emocional. L’ancià amargat però amb bon fons i la jove desorientada acabaran, qui ho havia de dir, ajudant-se un a l’altra a ser millors a la vida.
Calbérac no aprofundeix en els seus personatges més enllà de l’estereotip (vorejant la caricatura en casos com el de la nora catòlica) i ho amara tot de bones intencions. Per això es fa tan incòmode l’embolic central de la pel·lícula, quan el vell obliga la noia a seduir el seu fill, com si aquest tipus d’explotació sexual fos la cosa més innocent del món