[title]
Alguna cosa no funciona en aquest 'remake' desafortunadament poc màgic de l’imaginari d’'El rey león', una pel·lícula hiperrealista i digitalment creada fins a l’últim bigoti de la barbeta de Simba. Us molestarà suaument o us provocarà calfreds. Per descomptat, encara té l’essència d’'El rey león', una peça robusta derivada d’un 'Hamlet' convertit en teatre musical, aquí servida amb un 100% més de Beyoncé, cosa que mai és dolenta. Les pel·lícules d’animació de Disney sempre han estat invitacions a somiar amb més força que la natura; fins i tot quan aneu a un dels seus parcs temàtics us sotmetreu al fingiment. Aquesta nova versió és una invasió del món real i els seus personatges són com trofeus de peluix penjats a la paret. Són realistes, sí, però d’alguna manera no tenen vida. La sinceritat d’'El rey león' –molt ben expressada en el poderós himne 'Can you feel the love tonight', cantat per Beyoncé i Donald Glover– ha envellit millor que cap altra de les ensucrades pel·lis de Disney, i compta amb el subratllat brillant de la música de Hans Zimmer. Però aquesta raresa digital que impregna tota la pel·li aviat ho emmascara tot. Sempre amb esforç i desesperació per impressionar, 'El rey león' pot servir com a substitut virtual d’una vista al zoo, però esperem que mai no substitueixi la versió original, el seu avantpassat del 1994, que era un passaport cap a un indret, de lluny, més sublim.