[title]
El sucre és un dels ingredients bàsics dels drames entorn de la tolerància. Un exemple clar és 'Una pastelería en Tokio', la pel·lícula de Naomi Kawase sobre la soledat i els prejudicis que es cuinava al ritme de la pasta de mongeta vermella dels dorayakis que feia la protagonista. A 'El repostero de Berlín' també hi trobem una cuina, la de Thomas, un pastisser alemany que inicia una relació amb Oren, un empresari israelià. Quan Oren mor, Thomas viatja a Israel, on coneix la dona de l'home que estima. El drama sentimental es barreja amb les normes religioses, i les aspreses es llimen a la cuina, de la mà d'un reboster que ha d'aprendre a fer galetes caixer. Els motius d'aquesta pel·lícula sobre la llibertat i l'amor són nobles, però la massa no és tan fina com la d''Una pastelería en Tokio'. De fet, 'El repostero de Berlín' és un drama dolç però amb alguns grumolls.