El pastor

Tercer llargmetratge de Jonathan Cenzual, 'El pastor' es mou a mig camí entre el cinema d’observació quotidiana, d’inspiració documental, i la denúncia política. Comença amb una descripció sòbria del dia a dia d’un personatge que viu a pagès, es lleva aviat, es fa cafè i esmorzar, cuida el seu ramat, freqüenta un bar solitari... i segueix amb una intriga forçada, artificiosa, que inclou els especuladors que li volen comprar la casa i la cobdícia dels familiars, que l’empaiten perquè vengui, en una trama que inclou enfrontaments físics i diàlegs massa discursius. La part descriptiva està filmada amb cura, ens deixa veure la vida del pastor sense idealitzar-la, amb un realisme minuciós i humil. L’altra part ja l’hem vist massa cops al cine espanyol, resulta esquemàtica i maldestra, amb actors deslluïts i diàlegs inversemblants. I el que fa més ràbia de tot: de fet, el discurs polític del film no surt d’aquest argument de pa sucat amb oli, sinó d’una forma de vida que Cenzual ha sabut transmetre’ns sense subratllats ni interferències.