El otro lado de la puerta

No hi ha res de nou o de sorprenent en aquest film de terror. És gènere en estat pur, amb el que això vol dir de bo i de dolent. Cinema d’ensurts, on has d’estar atent per no deixar-te espantar més del compte, la història no té cap misteri: estem a una ciutat costanera de la Índia on viu una parella americana amb dos fills, després de sofrir una gran pèrdua. La mare, desconsolada, intenta tot per retrobar la pau i oblidar la seva culpa. Inclús està disposada a arriscar-se a obrir portes que mai haurien d’obrir-se perquè no saps que et pots trobar a l’altre costat. Això és tot. El film no treu partit ni dels escenaris hindús, ni dels misteris d'una religió oculta i obscura, ni d’uns actors que vénen del món de la televisió on han participat en sèries molt importants. 'El otro lado de la puerta' es limita a espantar amb cops d’efecte i amb molt maquillatge. Un bon exemple d’allò que abans es deia sèrie B i que ara ja no sé quin sentit té fer al cinema.