El libro de imágenes

Entre el collage desbordant d’imatges i sons que configura 'El libro de imágenes' apareix un fugaç 'Homenatge a Catalunya', referència polisèmica que, com és recurrent en la pel·lícula, fa ressonar la història del segle XX en el present i viceversa. El nou film de Jean-Luc Godard, entre moltes altres coses, complementa i actualitza el seu videoassaig 'Histoire(s) du cinéma' a partir d’ampliar el cànon eurocèntric i masculí que l’emmarcava.

A través de cinc capítols, Godard recorre àmpliament un territori que havia quedat fora d’aquell projecte heterodox d’història del cinema: l’imaginari, la cultura i els films àrabs entesos com a nou centre de gravetat des d’on contemplar el món. També incorpora la qüestió de la violència sobre les dones en les ficcions, la història i l’actualitat; i de passada actualitza una passió primigènia, el tren com a motiu cinematogràfic per excel·lència i també com a articulador en part dels esdeveniments més importants del segle XX.

L'ampliació del camp de batalla cinematogràfic de Godard inclou, com és habitual, una concepció democràtica i tendent al mestissatge de les imatges i els sons, on els fotogrames de títols canònics conviuen i conflueixen amb imatges bordes de noticiaris i YouTube en un film que, com tota l’obra recent de Godard, es desplega a partir de la idea brechtiana que només en els fragments es troba l’autenticitat.